Esperanto: “La Vojo de la Literaturo” – Kataluna Antologio
Ni ne povas montri ĉi tiun filmeton al vi, ĉar viaj agordoj pri kuketoj ne permesas tion al ni.
Por rigardi kaj re-agordi viajn kuketojn, vizitu la paĝon Kuketoj.
Vi povas daŭre spekti la filmeton ĉe la originala platformo:
Originala paĝo
Spekti filmon ĉe Tubaro ne ŝtelas la spekton de Jutubo. La spekto enkalkuliĝas en ambaŭ Tubaro kaj Jutubo. Mi komprenas.
- 2 Spektoj
- Komentu!
- 0
Via ŝato/malŝato, ankaŭ viaj ĝenro-proponoj por ĉi tiu afiŝo estas konservita nur en Tubaro, ili ne estas sendataj ekster niaj serviloj. Simile, la statistikoj pri la afiŝo (spektoj, ŝatoj, komentoj ktp), ankaŭ aliaj atribuoj, ekzemple ĝenroj, venas de Tubaro mem. Ili neniel estas rilataj al tiuj ĉe la originala platformo. Mi komprenas.
Viaj signaloj pri problemoj rilate ĉi tiun afiŝon estos sendataj nur al la administrantoj de Tubaro. Ĉi tiu funkcio neniel estas rilata al ebla simila eco ĉe la originala platformo de la filmo. Por raporti problemon al la administrantoj de la originala platformo, uzu la raportofunkcion ĉe tiu platformo. Mi komprenas.
Priskribo
Homenatge al centenari (1925-2025) de Kataluna Antologio, un recull de literatura catalana traduïda al esperanto que compta amb autors com Josep Grau Casas, Joan Amades Gelats, Jacint Bremon Masgrau, Eduard Capdevila i Buil, Delfí Dalmau, Josep Maria Dalmau, Sebastià Alberich i Jofré, Estanislau Pellicier, Frederic Pujulà i Vallès, Josep Rosselló, Marià Solà i Montserrat, Artur Torné, Isidre Torrents, Josep Ventura i Freixas…
La lletra de la cançó en català:
[Vers 1]
A la llum del patrimoni, caminem junts,
Amb paraules i sons de veus passades.
Verdaguer, Maragall, Guimerà, brilla en les nostres cançons,
Amb un esforç vigorós, esperen a cada pas.
“La muntanya crida, el riu flueix,
Seguim el camí on l’esperit cura”.
[Precor]
Els escrits del passat viuran sempre entre nosaltres,
Un pont entre nacions, en el llenguatge de la unitat.
Catalunya alça la veu alta,
En esperanto, el cor no s’atura, fa llum.
[Cor]
Celebrem el centenari,
El camí de la literatura,
De Verdaguer a Maragall,
Cor català, veu de tots.
De Tirant lo Blanch a Atlantis,
La literatura és un riu sense fi,
El seguim, amb orgull i honor,
En esperanto, ajuntem totes les veus.
[Vers 2]
Martorell, març, les vistes de Jaume I,
Grandesa i lluita amb força de cor.
La història d’aquell que difon la seva visió,
Llegim a través dels ulls del món que escolta el so.
“Oh, Catalunya, el nostre esperit vola,
El temps no s’ho treu, l’amplia!”
[Precor]
Els escrits del passat viuran sempre entre nosaltres,
Un pont entre nacions, en el llenguatge de la unitat.
Catalunya alça la veu alta,
En esperanto, el cor no s’atura, fa llum.
[Cor]
Celebrem el centenari,
El camí de la literatura,
De Verdaguer a Maragall,
Cor català, veu de tots.
De Tirant lo Blanch a Atlantis,
La literatura és un riu sense fi,
El seguim, amb orgull i honor,
En esperanto, ajuntem totes les veus.
[Pont]
I si el camí és difícil, la literatura il·lumina,
Seguim caminant, tots junts.
Les paraules no desapareixen, es queden amb nosaltres,
Per a les generacions futures, en cada paraula de llum.
[Cor final]
Celebrem el centenari,
El camí de la literatura,
De Verdaguer a Maragall,
Cor català, veu de tots.
De Tirant lo Blanch a Atlantis,
La literatura és un riu sense fi,
El seguim, amb orgull i honor,
En esperanto, ajuntem totes les veus.
[Extra]
Oh, herois de la literatura,
La teva veu no serà silenciada.
En esperanto, et celebrem,
I el teu llegat continua sent etern.